nōmen proprium
Obsidius Obsidiī m
Obsidiō : dat./abl. singular
- 1
a Roman nomen gentile, gens or "family name"
Fōrmae
fōrmae prīncipālēs
- gen
- Obsidiī, Obsidī
dēclīnātiō
| sing | |
|---|---|
| nōm | Obsidius |
| acc | Obsidium |
| gen | Obsidiī, Obsidī |
| dat | Obsidiō |
| abl | Obsidiō |
| voc | Obsidī |